Hernan Cortés Martínez i Francesc Xavier Llurba Naval
Dos de les figures cabdals d’aquest moviment, poetes, productors, guionistes de ràdio i televisió, membres fundadors de la primera ràdio lliure del Baix Llobregat (i segona de Catalunya), membres fundadors de la primera televisió lliure del Baix Llobregat (i segona de Catalunya), organitzadors de tota mena d’actes culturals (disc-fòrums, concerts, recitals, happenings…) sempre sense cap mena de subvenció ni patrocini. Amb El Golo, van ser part activa de la mítica banda The Freak Friends, formació en la que varen firmar hits com ara Taxista Julandrón o El Blues De Los Muertosi Ilegible (de les que Curtis i Krònia han extret el seus poemes Cabreo Bicolor i Ilegible).
Sempre van treballar plegats, i van ser ells els que varen imposar l’ús del característic barret que identificaba als membres dels PM de L’H d’un hora lluny. La seva inavastable producció inclou algunes de les més florides manifestacions d’aquest moviment, com ara la organització de la mítica trobada dels PM de L’H a l’Harmonia, on tot va començar, fins i tot el principi del final.
Fars de tanta incomprensió, actualment, són uns grisos funcionaris enllangorits davant de la seva pantalla d’ordinador.
Frederic Armengol
Un talent silenciós, observador vital e incansable, la seva inspiració era mes al carrer que no pas a dintre seu (com als altres poetes maleïts). Desprès d’una curta però brillant trajectòria va deixar la poesia per treballar de detectiu privat a Alemanya, on va desaparèixer en extranyes circumstàncies.
El Golo
Irreverent, insensat, il·lògic . Com a poeta, performen i organista va aporta grans moments als PM de L,H. També va desenvolupar una trajectoria musical fora de les corrents comercials com a líder de la banda The Freak Friends. Gran experimentador, la seva salut va nimbar i es va prendre una temporada de descans de la que encara no s’ha cansat.
Oriol i Nicasi Bacarisas
Germans bessons , van deixar l’ esplendor de la Vall Fosca on eren grans propietaris fins que el seu avi va perdre tota la seva fortuna en una partida de botifarra.
La truita va girar i van anar a residir en un barri proletari de L,Hospitalet.
Mai van suportar aquest cop del destí. Admiradors de “La Nàusea” d’en Sartre no van trigar gaire en formar part dels PM de L,H de la que van formar la seva fracció mes existencialista.
En la seva obra magna “La vida es una merda” y parafrasejant els seus admirats Sex Pistols, els germans Bacarisas deien “ Si que hi ha de futur, però serà una merda de futur”.
Actualment viuen apartats de qualsevol activitat artística i son els propietaris d’una casa rural a las afores de La Torre de Capdella, on els seus noms van tornar a sortir a la llum relacionats amb uns misteriosos i tràgics esdeveniments el darrer any.
Juli Júlvez Julià “El Juli”
El més xarraire, sempre a la barra del bar, gran conversador i poc treballador, va ser més conegut per les seves performances que pels seus poemes. Fundador i practicant del GOC (Grupo de Orgasmo Continuo) sempre es va sentir atret pel costat més salvatge de la vida.
Josep Inglés “El Inglés”
Lluitador antifeixiste des de la seva infantesa, semprea la recerca de nous comportaments artístics i experimentals i víctima del SMO (Servei Militar Obligatori), va deixar els PM de L’H per viure una existència bohèmia als barris més canalles de la veïna Ciutat Comptal.
Joan Pérez Smith “El Smith”
Aportaba seny a la rauxa dels PM de L’H. Era la veu en off per excelència del mítics audiovisuals del moviment. Home de fortes i variades motivacions, les seves inquietuts el van portar a veure món. Actualment es un alt ejecutiu d’una multinacional implantada a Singapur.
Francesc Freixes Fonts “El Xinu”
El més jove, amb més empenta i optimisme dels PM de L’H. Gran viatger, la poesia i el rock eren les seves pasions. Poeta, bateria i cantant, va deixar la seva empremta a bandes locals com Carrilet Express i Colmena. La seva simpatia innata el va convertir en el RRPP del moviment. Víctima del mal d’amors, va desaparèixer prematurament esdevenint tota una llegenda entre els seus companys.
Jaume Josep Cuadrat “El Quadrat”
Poeta, músic i pintor -d’accentuada personalitat- ell va ser el guru iniciador d’aquest moviment. Les seves desbordades inquietuts el van portar sempre un pas endavant de la resta i un exemple a seguir. El seu prematur matrimoni i consequents responsabilitats van posar fre a la seva extraordinària creativitat. Salvatge i visceral, els PM de L’H –que li debien tot el que eren- no van soportar mai aquesta terrible perdua.